Fase final: dimenssió ètica de la professió
Després d’un procés d’aprenentatge i reflexió sobre l’ètica aplicada al màster de professorat i a l’ensenyament de formació i orientació laboral, puc dir que he après moltes coses significatives. Primerament, he interioritzat que la voluntat d’un futur millor passa per les accions i decisions del present. Com a futur docent, comprendre que he de ser un estudiant primerament és crucial. Això implica que el que vull arribar a ser ha de començar a existir des de la persona que sóc ara, com a professional i educand. Aquesta màxima actua com un canal que connecta el temps verbal del passat, present i futur.
Considero la docència com una professió de servei a l’altre. Ens formem per garantir als educands l’accés i el gaudi d’una sèrie de drets. M’inspire en figures com Paulo Freire i la seva “pedagogia de l’oprimit” per entendre que la docència està al servei dels exclosos, dels vulnerats, dels col·lectius minoritzats, però també dels educands, dels aprenents. Aquest enfocament, de base deontològica alliberadora, busca salvaguardar drets fonamentals com l’alfabetització, l’educació i l’aprenentatge, contribuint a l’exercici de la plena ciutadania.
Un docent ha d’estar disposat i disponible. Ha de ser proactiu, podent esperar o buscar a aquell alumne que necessita més temps o suport. La humanitat que transmet la seva presència durant i fora del temps lectiu és fonamental. Com diu Rassman, l’educador i el professor eduquen i ensenyen més pel que són que pel que diuen.
La reflexió per la justícia social és essencial. A través de la pràctica reflexiva, el docent ha de contemplar les implicacions morals i ètiques de les seves accions i decisions, tenint en compte les conseqüències per als alumnes. Aquesta reflexió ha d’estar lligada a la recerca de l’equitat i la justícia social, basada en la comprensió del context on s’imparteix la tasca docent.
L’ètica és la dimensió central de l’excel·lència docent. Des del compromís amb la igualtat i la praxi de l’equitat, la docència ha d’estar al servei dels més vulnerables, garantint els seus drets fonamentals. L’aposta per la relació amb l’educand com a subjecte de drets és clau, contribuint al seu ple reconeixement com a ciutadans. La teoria de la bastida, segons Bruner i Vygotsky, ens recorda que els docents tenim la responsabilitat d’afavorir el ple desenvolupament dels educands, ajudant-los a ser ciutadans formats i crítics.
En resum, l’aprenentatge d’aquest procés m’ha conduït a comprendre que la docència és una professió d’ajuda, d’aprenentatge constant i d’ètica profunda. És un compromís amb la justícia social, amb la reflexió constant i amb la voluntat de formar ciutadans crítics, conscients dels seus drets i capacitats per contribuir al món.
Per finalitzar i compartir un document d’instrucció en la funció alliberadora de la pedagogia, us comparteixo un video explicatiu sobre un dels inspiradors d’aquest procés i apartat: Paulo freire i la seva pedagogia per l’oprimit.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.